“El poema ha de suggerir, no anomenar, provocar sensacions, les paraules es dissolen en el vers” (Mallarmé). “Tractar les paraules com si fossin fang, pedra, ferro, i el poema, l’escultura” (Palau). Sobre aquests fonaments, bastir castells de sulfur, descriure cercles concèntrics de somnis, fil per randa. Intentar entendre quina és la pregunta…

Víctor Bonetarbolí (poesia). Mig barceloní mig alt-empordanès, s’ha passat la vida fent el saltimbanqui força aplicadament. No ha publicat res, de manera frenètica. Ha participat en varis recitals per terres barcelonines i gironines i va tenir un poema gegantí fent de pòrtic al cicle de Jazz Vi Bop 2004 (Alella).  Ha realitzat vàries col•laboracions poètiques en webs i, finalment, ha decidit sortir del cau i embrutar-se les mans.

David Celis (guitarra). Va estudiar al conservatori del liceu i a Amalgama. Ha format part dels grups “Cosa Nostra”, “La Naranja Mecánica”, “No Somos Nadie”, “Tipos de Interés” y “Mezcal”. Actualment dirigeix l’escola de música “Ressò” a Viladecans on exerceix com a professor i és membre del grup de música brasilera “Dos Pampas”, amb el qual ha tocat per tot Espanya. És també contrabaixista.

El duet, format a principis del 2008, ha fet recitals basats en poemes propis però també d’altres autors (Palau, Papasseit, Estellés). Han actuat a l’Associació Cultural Portal Nou, Fundación Espejo, cicle Versos de Temporada 2008 (Lleida), etc.