“Quan un desconegut et diu que li agraden els teus dibuixos t’ho prens més seriosament que quan t’ho diu algú que et coneix. Bé, aquesta és la meva teoria i just així va començar tot. Mai he considerat que dibuixés bé, però m’agrada fer-ho… Un dia vaig pensar..per molt que no controli les proporcions i que deformi cares i cossos m’encanta dibuixar i m’agradaria mostrar-ho al món.
I, per què els anys 70?Doncs perquè els meus dibuixos demanaven color, per no haver de seguir cap pauta i com a homenatge a un estil gràfic revolucionari i a unes ments somniadores. Però sobretot: com una crida a l’inconformisme”.

Text de Xènia Andrés