El cop definitiu després de la revenja. Això és el que ens proposa “Presidente” amb el seu flamant segon disc. Mantenint una signatura tan reconeixible com sincera, les dotze noves cançons dels de Sabadell desprenen molt més optimisme que les de “La venganza de las chicas asesinas”, més elegància i, sobretot, una sensació de comoditat. Aquella comoditat amb la que John Caballés, Marti, Dani Boada i Betel M. Daura, han enregistrat “El golpe definitivo” a l’Estudio 44 del propi Marti (responsable de diverses guitarres, la lap-steel i algunes veus). Són ells mateixos més que mai. Són els de sempre sentint-se com a casa. “Presidente”, aquest 2009, són “Alguien mejor”.

Les melodies pop de tornades contagioses formen part de l’essència de la banda. Això sí, sense ser buscades; surten soles, amb una facilitat escandalosa. Les guitarres els transporten als inicis més Seattle però, evidentment, no tot és Grunge. També hi treuen el cap “The Jayhawks”, “The Beatles”, “Los Planetas”, “Ryan Adams” (la pedal steel té molt a veure amb l’exlíder de “Whiskeytown”), “The Lemonheads” o “Weezer” entre molts d’altres. Pel que fa als textos, insistim, desprenen tota la sinceritat possible. Aquesta vegada les paraules, nedant sempre entre les melodies melancòliques pròpies de la banda, ens mostren a un John molt més optimista.

“Hoy voy a empezar de nuevo”, diuen a un dels seus temes. Total sinceritat. Això és el que ens transmet John Caballés, un músic que fa música pel simple plaer de fer música. Sense més pretensions, com ell mateix apunta: “Aquest era, en realitat, el meu objectiu musical: fer els meus temes, gravar-los jo sol i donar-los als meus col•legues. No volia fer ni discos, ni tan sols viure d’això. I a partir d’aquí els meus col•legues em van dir: Escolta, si vols, ens apuntem a tocar amb tu i fem un grup”.

I aquest és el grup: Presidente i “El golpe definitivo”.

Per a més informació: www.myspace.com/presidenterock