230121 Comentarishttp%3A%2F%2Fwww.eldau.cat%2Fadeu-dau%2Fdeixa-el-teu-record%2FDeixa+el+teu+record2012-01-10+04%3A33%3A28eldaumatarohttp%3A%2F%2Fwww.eldau.cat%2F%3Fpage_id%3D2301 a "Deixa el teu record"
Bon dia!! M'acaben de dir que tanquen el Dau, i, encara no m'ho puc creure. He corregut a veure la web i si… m'he trobat, de forma oficial, amb la trista noticia del tancament d'un referent musical i social… No sé massa que dir, així que només dir als Dauinyencs que GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES per aquest temps de converses, rialles, bona música i sobretot… bona gent!!! Ha estat un plaer conèixer el Dau i sentir-lo com a part important del nostre dia a dia. Endavant Dau!!!! Un petonàs a tots
Acabo de llegir la mala noticia, realment es una autentica pena, es un local exquisit, quan no estaba a casa, estaba en el Dau. També vull donar les gràcies per donar-me la oportunitat de poder actuar al local
Avui he començat el dia amb una mala notícia…el vostre adéu.
Fa un parell d'anys que vaig conéixer el vostre local gràcies a un concert i, des de llavors, hem intentat venir a tots els concerts que hem pogut, malgrat que Mataró ens quedi a uns 70 km de casa. Però sempre ha valgut la pena agafar el cotxe i venir a veure qualsevol de les vostres propostes, acompanyades sempre d'uns sopars boníssims.
Des del primer dia ens vam enamorar del local i, amb la meva parella, vam decidir que si mai teníem l'oportunitat, montaríem un local amb l'esperit del DAU, polifacètic, de qualitat i sempre a l'avantguarda de les noves propostes culturals.
Malauradament, ara ens dieu adéu. Però sempre ens quedarà el vostre record i les bones estones passades entre aquestes parets.
Us desitgem tota la sort del món a tots els que ho heu fet possible!
Taula dos, nachos amb formatge, jams, concerts, epidors, moritzs, quan es podia fumar, caps d'any, en Marc follant al labavo.. No sé com resumir tantes tardes i nits al nostre estimat Dau.. I mira que ens el miravem amb molta desconfiança, després de l'Arcàdia. Una pena. Però que es prepari la veïna pel dia 31..
Jo m'hi he estat més hores que a casa meva. De fet segurament dec ser el client que més hores hi ha passat. Per no dir la persona que més hores hi ha passat. La de llibres que m'he llegit al Dau. Hi he fet dos polvus al de tius i un al de ties. El dia que em va deixar la novia hi vaig anar de si de la tarda a tres del matí. Al dau he conegut a moltíssima gent. Allà vam formar el Col·lectiu de Naps desvocats i allí el president del col·lectiu va trobar la que és la mare de la seva filla. Al Dau hi hem fumat porros d'amagades quan encara s'hi podia fumar. Al dau hi hem celebrat dos cap d'anys memorables. Tenia una novia que em va dir que hi passava massa estona i em va demanar siusplau que anés a altres bars. Molts amics ens han vingut a veure perquè sabien que estariem allà. Recordo que hi possaven cacauets. Recordo un cop que vam conèixer a dues noies allí i vam acabar amb l'alex (despullat) i les dues noies fumant porros a la platja. L'Àlex s'hi ha despullat. Jo he conegut a en Pau corbalán que ara és més que un gran amic i company de pàdel. El primer que vaig fer quan vaig tornar de Los Ángeles va ser anar al Dau. M'ho he passat tant bé al dau. Però tant!!! Continuaria fent una llista però la veritat és que partir d'ara ja serien chichés tot.
Per mí és una de les notícies més tristes de l'any per la música d'aquest petit país!!! !! No pot ser!!! !! Tants moments viscuts allà, tants petons, tantes abraçades, tant amor, tant art, tanta música, tants GRANS concerts!!! Una pena terrible!! !!! VISCA EL DAU SEMPRE!!! Molta sort en els vostres projectes nous, i sobretot GRÀCIESSSSS!!!
Algunos cumpleaños celebrados alli con gente estupenda y amigos de muchos años. Siempre ha sido un trato estupendo y familiar. Una pena despedirme de vosotros. Un beso a todos y mucha suerte en vuestro nuevo ciclo de vida
Hi he viscut de tot en aquest local, i sempre tot amb un toc especial. He tingut l'oportunitat de treballari, i n'estic tant orgullós i content, que no sabria com explicar-ho. Sou tots els que formeu aquest local, una gent impressionant i imparable, i ens heu donat' l'esperança que els somnis, per molt descabellats que sonin, es poden fer realitat. Gràcies de tot cor.
Que puc dir!!
Un lloc que sempre formarà part de mi. Primer el que era la barra de l'Arcadia, llargues converses amb els socis i artistes pintoresc. Vaig acabar treballant allà. Després, el Dau, on vaig entrar a treballar en el primer any de la seva existència i fins al seu tancament. Tres anys!! Ufff… quans records entre aquestes quatre parets!!!
Moments de tot, això si, compartits. Uns "jefes" liantes com ells sols, jeje, però de collons al cap i a la fi… Quina llàstima, de veritat que se'm salten les llàgrimes… voldria haver plegat per empendre un nou viatje, però que el Dau continués al seu lloc… no podrà ser… però sempre hi serà el meu cor.
Entre aquestes quatre parets, he conegut clients que ara son amics, Alex, Marc, Carol, Ruben, Anna, etc etc…. i mooolts mooolts més! Han passat amors i desamors. I el més important, el meu gran amor ara, que em va obrir una porta al Dau… Hi he treballat, he servit copes,he cuinat, he fet comandes, han exposat familiars i amics, i he actuat amb passió amb els meus projectes personals de teatre… que més puc dir… tantes coses!!
Sempre estimaré aquest petit racó de món!!!
Com una història d’amor impossible El Dau ens deixa amb el regust amarg d’imaginar-nos fins a on hagués pogut arribar… em quedo amb les amistats que s’hi han creat, aquestes, que perduraran, són les que mantindran l’essència del Dau! sempre recordaran on es van conèixer!
Com una història d'amor impossible El Dau ens deixa amb el regust amarg d'imaginar-nos fins a on hagués pogut arribar…em quedo amb les amistats que s'hi han creat, aquestes, que perduraran, seran les que mantinguin l'esperit del Dau! Sempre recordaran on es van conèixer…
Ha sigut l´exemple de sis amics de tota la vida que van empendra un projecte amb unió, cordialitat i amistat. ha sigut un exemple de concordia
Desitjo que a la vostra profesió trobeu l´´exit i practiqueu la bona avinença que heu practicat en EL DAU.
sort a tots.
Em sap greu, però al mateix temps desitjo el millor a tots els que han donat forma a aquest projecte.
Heu fet molt per la cultura!
No tinc cap dubte que seguireu aportant un munt, sigui on sigui!
Encara me'n recordo de l'estiu que vau obrir, jo estava fora i les meves amigues em van enviar un mail amb noticion! L'antiga arcàdia tornava obrir!! Una altra gent i un altre nom, El dau. Tot i la desconfiança del principi de seguida ja ens hi vam tornar a sentir com a casa, on passar-hi estones jugant a l'Uno, Kiriki, nits de voll dams els divendres, sopars, diumenges de ressaca,… No puc dir només un record perquè n'hi ha moltissims!!
Aquest últims mesos encara han sigut més màgics per mi, perquè he tingut el plaer (sí, un plaer molt gran) de treballar-hi i poder conèixer a les 6 persones que hi ha al darrera d'aquest gran bar. Així que espero gaudir d'El dau amb tots vosaltres, amics, companys i clients fins al final, amb un somriure sempre!
El Dau, què dir del Dau? Per mi i suposo que per molta altra gent va significar la meva segona casa durant uns quants mesos, sobretot abans d'obrir (pinta, neteja, canvia el parquet, els sòcols,…).
Més endevant, els dijous van ser el meu dia de treball al dau, concerts i bona gent feien que l'estona passés sense ni que ens n'adonéssim. Van seguir caps d'any, sants joan, santes, i aniversaris trentanyeros d'allò més màgics.
Socis i simpatitzants moltes gràcies per les experiències viscudes.
Molta sort macus!
De part de l'equip de "100 Vinagretes d'Autor" moltes gràcies per haver-nos ofert l'oportunitat de presentar el llibre al local. Personalment i com a "vinagretes" ens varem sentir molt còmodes i molt ben tractats!!!! És una llàstima que tanqueu, esperem que grups com per exemple els Rosa Luxemburg tinguin espai a altres sales o bars de la ciutat……
Salut i vinagretes!
21 Comentaris a "Deixa el teu record"
Bon dia!! M'acaben de dir que tanquen el Dau, i, encara no m'ho puc creure. He corregut a veure la web i si… m'he trobat, de forma oficial, amb la trista noticia del tancament d'un referent musical i social… No sé massa que dir, així que només dir als Dauinyencs que GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES per aquest temps de converses, rialles, bona música i sobretot… bona gent!!! Ha estat un plaer conèixer el Dau i sentir-lo com a part important del nostre dia a dia. Endavant Dau!!!! Un petonàs a tots
Nits fantàstiques de rialles entre turbios i cartes
Gràcies pels concerts, i per l'entusiasme que li heu posat al Dau en tot aquest temps!
El que heu fet a Matarò serà recordat per sempre.
Els 6 heu donat molta personalitat i vida en aquest local. Serà irrepetible!
Gràcies!
Acabo de llegir la mala noticia, realment es una autentica pena, es un local exquisit, quan no estaba a casa, estaba en el Dau. També vull donar les gràcies per donar-me la oportunitat de poder actuar al local
Sort a tots!
Avui he començat el dia amb una mala notícia…el vostre adéu.
Fa un parell d'anys que vaig conéixer el vostre local gràcies a un concert i, des de llavors, hem intentat venir a tots els concerts que hem pogut, malgrat que Mataró ens quedi a uns 70 km de casa. Però sempre ha valgut la pena agafar el cotxe i venir a veure qualsevol de les vostres propostes, acompanyades sempre d'uns sopars boníssims.
Des del primer dia ens vam enamorar del local i, amb la meva parella, vam decidir que si mai teníem l'oportunitat, montaríem un local amb l'esperit del DAU, polifacètic, de qualitat i sempre a l'avantguarda de les noves propostes culturals.
Malauradament, ara ens dieu adéu. Però sempre ens quedarà el vostre record i les bones estones passades entre aquestes parets.
Us desitgem tota la sort del món a tots els que ho heu fet possible!
Fins sempre!
Taula dos, nachos amb formatge, jams, concerts, epidors, moritzs, quan es podia fumar, caps d'any, en Marc follant al labavo.. No sé com resumir tantes tardes i nits al nostre estimat Dau.. I mira que ens el miravem amb molta desconfiança, després de l'Arcàdia. Una pena. Però que es prepari la veïna pel dia 31..
Jo m'hi he estat més hores que a casa meva. De fet segurament dec ser el client que més hores hi ha passat. Per no dir la persona que més hores hi ha passat. La de llibres que m'he llegit al Dau. Hi he fet dos polvus al de tius i un al de ties. El dia que em va deixar la novia hi vaig anar de si de la tarda a tres del matí. Al dau he conegut a moltíssima gent. Allà vam formar el Col·lectiu de Naps desvocats i allí el president del col·lectiu va trobar la que és la mare de la seva filla. Al Dau hi hem fumat porros d'amagades quan encara s'hi podia fumar. Al dau hi hem celebrat dos cap d'anys memorables. Tenia una novia que em va dir que hi passava massa estona i em va demanar siusplau que anés a altres bars. Molts amics ens han vingut a veure perquè sabien que estariem allà. Recordo que hi possaven cacauets. Recordo un cop que vam conèixer a dues noies allí i vam acabar amb l'alex (despullat) i les dues noies fumant porros a la platja. L'Àlex s'hi ha despullat. Jo he conegut a en Pau corbalán que ara és més que un gran amic i company de pàdel. El primer que vaig fer quan vaig tornar de Los Ángeles va ser anar al Dau. M'ho he passat tant bé al dau. Però tant!!! Continuaria fent una llista però la veritat és que partir d'ara ja serien chichés tot.
Per mí és una de les notícies més tristes de l'any per la música d'aquest petit país!!!
!! No pot ser!!! 
!! Tants moments viscuts allà, tants petons, tantes abraçades, tant amor, tant art, tanta música, tants GRANS concerts!!! Una pena terrible!! 
!!! VISCA EL DAU SEMPRE!!! Molta sort en els vostres projectes nous, i sobretot GRÀCIESSSSS!!!
Xavi S.H
Algunos cumpleaños celebrados alli con gente estupenda y amigos de muchos años. Siempre ha sido un trato estupendo y familiar. Una pena despedirme de vosotros. Un beso a todos y mucha suerte en vuestro nuevo ciclo de vida
Hi he viscut de tot en aquest local, i sempre tot amb un toc especial. He tingut l'oportunitat de treballari, i n'estic tant orgullós i content, que no sabria com explicar-ho. Sou tots els que formeu aquest local, una gent impressionant i imparable, i ens heu donat' l'esperança que els somnis, per molt descabellats que sonin, es poden fer realitat. Gràcies de tot cor.
! Animo! a todos, otras puertas se abriran
Que puc dir!!
Un lloc que sempre formarà part de mi. Primer el que era la barra de l'Arcadia, llargues converses amb els socis i artistes pintoresc. Vaig acabar treballant allà. Després, el Dau, on vaig entrar a treballar en el primer any de la seva existència i fins al seu tancament. Tres anys!! Ufff… quans records entre aquestes quatre parets!!!
Moments de tot, això si, compartits. Uns "jefes" liantes com ells sols, jeje, però de collons al cap i a la fi… Quina llàstima, de veritat que se'm salten les llàgrimes… voldria haver plegat per empendre un nou viatje, però que el Dau continués al seu lloc… no podrà ser… però sempre hi serà el meu cor.
Entre aquestes quatre parets, he conegut clients que ara son amics, Alex, Marc, Carol, Ruben, Anna, etc etc…. i mooolts mooolts més! Han passat amors i desamors. I el més important, el meu gran amor ara, que em va obrir una porta al Dau… Hi he treballat, he servit copes,he cuinat, he fet comandes, han exposat familiars i amics, i he actuat amb passió amb els meus projectes personals de teatre… que més puc dir… tantes coses!!
Sempre estimaré aquest petit racó de món!!!
Com una història d’amor impossible El Dau ens deixa amb el regust amarg d’imaginar-nos fins a on hagués pogut arribar… em quedo amb les amistats que s’hi han creat, aquestes, que perduraran, són les que mantindran l’essència del Dau! sempre recordaran on es van conèixer!
Com una història d'amor impossible El Dau ens deixa amb el regust amarg d'imaginar-nos fins a on hagués pogut arribar…em quedo amb les amistats que s'hi han creat, aquestes, que perduraran, seran les que mantinguin l'esperit del Dau! Sempre recordaran on es van conèixer…
Ha sigut l´exemple de sis amics de tota la vida que van empendra un projecte amb unió, cordialitat i amistat. ha sigut un exemple de concordia
Desitjo que a la vostra profesió trobeu l´´exit i practiqueu la bona avinença que heu practicat en EL DAU.
sort a tots.
Em sap greu, però al mateix temps desitjo el millor a tots els que han donat forma a aquest projecte.
Heu fet molt per la cultura!
No tinc cap dubte que seguireu aportant un munt, sigui on sigui!
Fins ben aviat!
Encara me'n recordo de l'estiu que vau obrir, jo estava fora i les meves amigues em van enviar un mail amb noticion! L'antiga arcàdia tornava obrir!! Una altra gent i un altre nom, El dau. Tot i la desconfiança del principi de seguida ja ens hi vam tornar a sentir com a casa, on passar-hi estones jugant a l'Uno, Kiriki, nits de voll dams els divendres, sopars, diumenges de ressaca,… No puc dir només un record perquè n'hi ha moltissims!!
Aquest últims mesos encara han sigut més màgics per mi, perquè he tingut el plaer (sí, un plaer molt gran) de treballar-hi i poder conèixer a les 6 persones que hi ha al darrera d'aquest gran bar. Així que espero gaudir d'El dau amb tots vosaltres, amics, companys i clients fins al final, amb un somriure sempre!
Ho farem històric!!
El Dau, què dir del Dau? Per mi i suposo que per molta altra gent va significar la meva segona casa durant uns quants mesos, sobretot abans d'obrir (pinta, neteja, canvia el parquet, els sòcols,…).
Més endevant, els dijous van ser el meu dia de treball al dau, concerts i bona gent feien que l'estona passés sense ni que ens n'adonéssim. Van seguir caps d'any, sants joan, santes, i aniversaris trentanyeros d'allò més màgics.
Socis i simpatitzants moltes gràcies per les experiències viscudes.
Molta sort macus!
Pek!! Gracies per tot l'ajut moral i físic que ens has donat!! A El Dau i com a parella de un dels socis (que no es fàcil
)
De part de l'equip de "100 Vinagretes d'Autor" moltes gràcies per haver-nos ofert l'oportunitat de presentar el llibre al local. Personalment i com a "vinagretes" ens varem sentir molt còmodes i molt ben tractats!!!! És una llàstima que tanqueu, esperem que grups com per exemple els Rosa Luxemburg tinguin espai a altres sales o bars de la ciutat……
Salut i vinagretes!
Comenta Ara!