“La musaranya ha de menjar diàriament el seu propi pes en insectes, o sino, pel contrari, arriba a morir si passa més de quatre hores sense menjar.” (Wikipedia)

L´art és un mitjà, no un fi; i tothom, sense excloure a ningú, té la capacitat de generar emoció. Al Dau, durant la primera setmana del mes de juny, trobarem sense anar més lluny l´exemple del Joan Anton Arañó, genial pintor barceloní, que malgrat patir una malaltia mental greu des de fa molts anys, no ha deixat de crear universos, emocions i mons amb les seves ceres i els seus pinzells. De dia i de nit, com la musaranya, sense descans, camina buscant emplenar una buidor que almenys en cadascun dels quadres, resta una mica més complerta i acolorida. Com una musaranya buscant insectes, així ell va buscant el color, l´espai, la forma, l´emoció…obrir-nos la porta del seu bast univers interior.

Que disfruteu molt del Joan Antón i de tots i cadascun dels quadres, que de sobte, si els mireu una estona, esdevindran portes a d´altres móns, universos, realitats, que mai haguéssiu pogut imaginar amb la vostra “sana” ment.